REGNAT
La Corona d'Aragó es va formar gràcies a la unió dinàstica entre el Regne d'Aragó i el comptat de Barcelona.
Quan Alfons el Batallador va morir en 1134, el seu testament donaba els seus regnes a les ordres militars del Sant Sepulcre, de l'Hospital de Jerusalén i dels Templaris, encara que els habitants de Navarra van nombrar rei a García V Ramirez i es van separar d'Aragó, i els nobles aragonesos nombraren rei a Ramiro II el Monje, que era germà d'Alfons VII de Castilla, qui reclamaba el tró d'Aragó.
Ramiro II, encara que era eclesiàstic, es va casar amb Inés de Poitiers, i van tindre una filla anomenada Petronila, en 1136.
Al mateix temps s'iniciaba una unió entre Barcelona i Provença gràcies al casament de Ramón Berenguer III amb Dolç de Provença.
La noblesa aragonesa va elegir a la Casa de Barcelona per a egociar els térmes de l'acord per el qual Ramón Berenguer IV rebría el títol de príncep i dominador, incloent que des d'aquell moment estaría casat amb Petronila.
Ramón Berenguer pacta amb el rei aragonés Ramiro que aquest siga rei de la pròpia Aragó i també dels comdats de Ramón Berenguer, entregant a la corona d'Aragó tots els seus dominis.
En 1164, el fill de Ramón Berenguer i Petronila, Alfons II d'Aragó, es va convertir en el primer rei de la Corona i tant ell com els seus succesors, heredaríen el títol de rei d'Aragó i compte de Barcelona.
El resultat de que hi haguera un rei de la Corona d'Aragó tan sols va ser una unió dinàstica, ja que els dos territoris van mantindre les seues costums i la mateixa moneda, i a partir del segle XIV es van dessarrotllar institucions polítiques pròpies, i els territoris manteníen les seues institucions separades.
CAMPANYES
Les seues campanyes van ser:
- La reconquesta de Mallorca.
- La conquesta de Sicilia.
- La ocupació de Cerdenya i el fracas de Còrcega.
- L'intervenció de Grècia.
- El protectorat en el Mediterrani musulmà.
- I Nápoles.
RUTES COMERCIALS
Les rutes comercials mes frecuents es dirigíen cap a Cerdenya i Sicilia per alcançar a continuació el mar Egeu, l'imperi Bizantí i Nord Àfrica. Els baixells sortíen cargats de instruments o armes de foc. De regres portaven espècies, teixits de seda i blat. En els ports del Mediterrani es van crear Consulats de mar. Un representant o Consul tenia poder per a resoldre els litigis.
SOCIETAT
La societat del segle XV a València era estamental i social. Hi había dos clases privilegiades, la nobleça i el clergat. Els caballers i hidalgs tenien un menor poder econòmic, pero molta honra i privilegis. La majoría de la població era no privilegiada, estava sometida a la legislació comú i pagava impostos. La majoría de la població era campesina, i la que mes tributs pagaba.
VALÈNCIA
A València es va introduir per primera vegada en el mon occidental la imprenta al 1474, així com una multitud de ciències. Els conflictes dels comptats catalans i en el Regne d’Aragó fan que la burgesía es movilitze a les ciutats o al Regne de València, fent que en aquest puje la població fins als 75.000 habitants a mitjans del segle XV. La capital valenciana ere el centre econòmic, polític i social de la Corona d’Aragói d’ahí el afloriment intelectual que la va convertir en un focus literari d’importància. Caldría destacar la convivència de diferents cultures, creant corrents humanístiques molt importants.
