Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui per escalf trespassen veritat,
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran,
en creure a mi llur arma serà trista.
Contingut: No es vol parèixer als trobadors a diferència d'ells, ell només dirà la veritat.
L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil;
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
Contingut: Ningú podría coneixer-la el seu interior perque tots es fiaren en el físic.
Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:
jóvens gentils, bons sabents, l’han request,
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
jóvens gentils, bons sabents, l’han request,
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
Contingut: Ningú podria explicar com es, com ella es mereix. La defineix com una dona prudent i el ser verge com un fete diví.
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones:
fetes n’ha assats molt sàvies e bones;
mas, compliment, dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l’hom devot sa bellesa encega,past d’entenents és son enteniment.
fetes n’ha assats molt sàvies e bones;
mas, compliment, dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l’hom devot sa bellesa encega,past d’entenents és son enteniment.
Contingut: La tracta com a una dona perfecta en tota la seua totalitat (en el cos i en la ment).
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats (que l’entendre us nodreix)
e del cos bell sens colpa el moviment.
subtilitats (que l’entendre us nodreix)
e del cos bell sens colpa el moviment.
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està.
Contingut: Diu que ella es molt difícil d'entendre perque es molt intel·ligent, i com ell es centra enconeixer-la per la seua intel·ligència, s'oblida del cos.
Llir entre cards, lo meu poder no fa
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós, car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.
Meriu-la vós, car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està.
Contingut: "Llir entre cards", es el senyal. La defineix com un miracle de Deu.
Figures retòriques:
Lleixant a part l’estil dels trobadors
qui per escalf, trespassen veritat,(hipèrbole)
e sostraent mon voler afectat
perquè no em torb, diré el que trob en vós.
Tot mon parlar, als qui no us hauran vista
res no valrà, car fe no hi donaran,
e los veents que dins vós no veuran, (metàfora)
en creure a mi llur arma serà trista.
L’ull de l’hom pec no ha tan fosca vista
que vostre cos no jutge per gentil; (hipèrbaton)
no el coneix tal com lo qui és subtil:
hoc la color, mas no sap de la llista.
Quant és del cos menys de participar
ab l’esperit, coneix bé lo grosser:
vostra color i el tall pot bé saber,
mas ja del gest no porà bé parlar.
Tots som gossers en poder explicar
ço que mereix un bell cos e honest:jóvens gentils, bons sabents, l’han request,
e, famejants, los cové endurar.
Lo vostre seny fa ço que altre no basta,(hipèrbole)
que sap regir la molta subtilea.
En fer tot bé s’adorm vostra perea (personificació)
Verge no sou perquè Déu ne volc casta.
Sol per a vós bastà la bona pasta
que Déu retenc per fer singulars dones; (personificació)fetes n’ha assats molt sàvies e bones;
mas, compliment, dona Teresa el tasta,
havent en si tan gran coneiximent
que res no el fall que tota no es conega:
a l’hom devot sa bellesa encega, (hipèrbole)
past d’entenents és son enteniment.
Venecians no han lo regiment
tan pacific com vostre seny regeix
subtilitats (que l’entendre us nodreix)
e del cos bell sens colpa el moviment. (comparació)
Tan gran delit tot hom entenent ha
e ocupat se troba en vós entendre
que lo desig del cos no es pot estendre
a lleig voler, ans com a mort està. (comparació)
tant que pogués fer corona invisible.
Meriu-la vós, car la qui és visible
no es deu posar lla on miracle està. (metàfora)
Anàlisi estructural de la primera estrofa:
Llei/xant/ a /part/ l’es/til/ dels/ tro/ba/dors 10 A
qui/, per/ es/calf/ tres/pas/sen/ ve/ri/tat, 10 B
e/ sos/tra/ent/ mon/ vo/ler/ a/fec/tat/ 10 B
per/què/ no em /torb/, di/ré el/ que/ trob/ en/ vós. 10 A
Tot/ mon/ par/lar/, als/ qui/ no us /hau/ran/ vis/ta 10 C (l'última sílaba es resta perque es plana)
res/ no/ val/drà/, car/ fe/ no hi/ do/na/ran, 10 D
e/ los/ ve/ents/ que/ dins/ vós/ no/ veu/ran, 10 D
en/ creu/re a/ mi/ llur/ ar/ma/ se/rà/ tris/ta.10 C
e/ sos/tra/ent/ mon/ vo/ler/ a/fec/tat/ 10 B
per/què/ no em /torb/, di/ré el/ que/ trob/ en/ vós. 10 A
Tot/ mon/ par/lar/, als/ qui/ no us /hau/ran/ vis/ta 10 C (l'última sílaba es resta perque es plana)
res/ no/ val/drà/, car/ fe/ no hi/ do/na/ran, 10 D
e/ los/ ve/ents/ que/ dins/ vós/ no/ veu/ran, 10 D
en/ creu/re a/ mi/ llur/ ar/ma/ se/rà/ tris/ta.10 C
Característiques:
De les característiques generals que coneixem d'Ausiàs March, en aquesta poesía destaquen:
- L'aparició d'un senyal poètic (Llir entre cards).
- Escriu en Català, no en Occità.
- Es considera el millor amant.
- S'allunya de la tradició trobadoresca.
- Es mostra una lluita entre l'amor sensible i l'amor carnal.
- No busca l'expresió elegant ni l'harmonia, sino l'expreció dels seus sentiments.
- Pertany als cants d'amor.
